Cercar en aquest blog

dissabte, 1 de maig de 2010

Tin diners i caga't en Déu, vist a l'inrevès

Tin diners i caga’t en Déu...

Imaginem una persona qualsevol de Grècia, i possiblement de l’estat Espanyol, que segueix les notícies a la premsa diària. Inundat sobre tot allò d’agències de ràting, de bons a 10 anys, de dèficit fiscal, de reestructuració, de deute públic, de mercats especulatius, de la borsa...

És a dir, tota una mena de llenguatge especialitzat que només entenen els que ho transmeten i, malauradament, no s’esforcen massa per a fer-se entendre. Els interessarà?

En l’anterior escrit sobre la situació grega, tot i que intentar-ho, potser haja caigut en el mateix error sense ser la meua intenció. Intentaré no ser-ho ara.

Com deia, imaginem a una persona qualsevol de Grècia o de l’estat espanyol, què vol dir o com li pot afectar tot el què està ocorrent? Bàsicament, que es tornarà més pobre perquè estarà pagant ell/a totes les malifetes del sistema financer, els bancs. Pagaran justos per pecadors.

Els mateixos que han creat la crisi estaran passant-li el “mort” al treballador/a que res havia de veure amb tot això.

Com? En forma de reajust fiscal de l’estat o equilibri de les finances públiques. En altres paraules, que l’estat ( o siga totes i tots) haurem d’apretar-nos el cinturó i haurem de patir una retallada de serveis públics o prestacions socials. Educació, sanitat, beques, ajudes familiars...

Per què? Doncs perquè es dóna la paradoxa, que els estats (tots nosaltres) hem hagut d’ajudar als bancs a que no caigueren. Ja que, es deia que era un risc estructural. El mateix que dir, que eren tan grans i havien fet una bola tan gran que si s’enfonsaven ens enfonsàvem nosaltres amb ells. Dic jo, que si era un risc estructural, haurem de canviar les coses per a què no siguen tan importants, no?

Una volta els hem ajudat, en forma de mils de milions d’euros, que ixen de la butxaca de tots nosaltres, ara diuen: “Com vostè, sr. Estat (tots nosaltres) s’està endeutant massa perquè ha de pagar a la gent que està en atur, perquè els seus ingressos han disminuït força. Ara vostè el que ha de fer es preocupar-se, quasi exclusivament, de pagar-nos a nosaltres (als bancs) el que ens deu, sinó vostè s’arruïnarà. I vigila! Perquè els especuladors van a per vostè. Així que ja veurà, però comence a reduir despeses...
A més a més, si vostè demana ajuda a Europa li donarem préstecs al 5%, mentre que als bancs eren de l’1%”. Als bancs a l’1%, a tu i a mi al 5%. Just?

“Vostè, però, ni mencione res d’augmentar impostos, no vinga vostè a ficar-nos impostos (taxa Tobin, impostos als especuladors, als bancs, a les grans fortunes, a les SICAV, als paradisos fiscals) dels nostres beneficis per a pagar el seu deute. Això no potser.
Vostè diga-li a la seua població que el primer que ha de fer es pagar-nos a nosaltres, que ja sabem que us hem ficat en una crisi, però mira per on ens en sortim encara millor. Però no patiu, que en el fons, ho fem per vosaltres.
Reformeu els sistemes de pensions, allargueu la vida laboral, a treballar fins als 70 que esteu ben forts! Reformeu, també, el mercat laboral( que tants drets no són bons)...


Nosaltres seguirem guanyant mils de milers de milions, seguirem especulant... però en el fons, ho fem per tu...”

Tin diners i caga’t en Déu

1 comentari:

alberto ha dit...

trist, xo cert. Axina funciona el sistema del capital.... Mentres ens regalen una cafetera x domiciliar la nómina, tots contents i a tragar