Cercar en aquest blog

divendres, 26 de febrer de 2010

Reflexions sobre economia i ecologia. Economia ecològica.

Em torna a vindre de gust escriure al meu blog i compartir reflexions amb qui vulga llegir-me. Fa qüestió d'una setmana, vaig penjar una llegenda on intentava mostrar una visió de respecte a la "patxamama". Dking, em va respondre que això estava allunyat de la realitat actual o que era molt difícil d'assimilar en la societat actualment, i n'estic totalment d'acord.
Ara bé m'agradaria plantejar el problema de la insostenibilitat del sistema econòmic a nivell ambiental, i a partir d'ací debatre. Plantejaré el problema basant-me en l'obra de Nicholas Georgescu-Roegen, pare de la economia ecològica. El plantejament serà de conjunt, és a dir, no sobre problemes ambientals concrets sinó una crítica general al sistema d'acumulació i creixement capitalista.

El professor i escripor José Luis Sampedro plantejava: És possible creixer infinitament en un món finit?

La teories econòmiques al llarg de la història, el keynesianisme, liberalisme, marxisme (generalitzant massa), s'han desenvolupat en funció de dos premises bàsiques: el creixement econòmic i l'abundància de recuros naturals. La segona premisa era bàsica per fer possible la primera. Malgrat les distintes concepcions d'aquestes corrents, no havia dins d'elles una crítica a aquestes premises. Per tant, una incapacitat per explicar i per entendre com el sistema ecònomic d'acumuluació i creixement infinit destrueix el mediambient.
Aquesta afirmació tant taxativa no és de bades.

La economia ecològica o bioeconomia, aplica un concepte clau a la economia. Tot i que ara sembla que vivim en el capitalisme de "casino" i que la economia és inmaterial, la economia seguix sent la transformació de recursos naturals per a cobrir les necessitats de les persones. La bioeconomia aplica a aquestes transformacions, el concepte o la llei de la entropia. Així ens dius Goergescu-Roegen, que en cada moviment d'energia sempre hi ha un part que es dregada (calor) i que no es pot aprofitar. D'ací dedueix i defineix el quart principi de la termodinàmica, igual que la llei de la entropia però referit a la matèria.

Per tant, cada transformació material comporta una pèrdua que no es pot aprofitar. La qüestió clau, segons el meu parer, és que l'actual sistema, com el de l'Unió Soviètica, es basava i es basa en un creixement, quant més millor, per a mantindre's estable. El PIB sempre ha d'estar creixient, sinó hi ha crisis. Aquest creixement del PIB, aplicant Roegen, comporta major deteriorament ambiental. Ahi és on veig jo la gran contradicció i insostenibilitat.
Pot argumentar-se que la tecnologia pot reduir la contaminació unitaria per producte, i és cert, però la contaminació agregada o global no deixa d'augmentar (ara amb menys intensitat degut a la crisi econòmica). És a dir, per a ser sostenibles, hauria de baixar el consum fins la capacitat de regeneració que té el planeta( hi han càlculs que estiment que el primer món hauria de baixar el seu consum a 1/7 del nivell actual!!!!!)
Però això implica trencar els models econòmics de creixement infinit.

Què fem?

2 comentaris:

Dking ha dit...

Per a ser economista eres massa crític en la teua ciència...que bàsicament se basa en el que ara fa millor que mai... explotar, produir i traure molts beneficis en els menos costs posibles. Problemes? que l´únic beneficiat és el que produix, mentre que la resta d ´ actors son clarament perjudicats, mà d´obra i medi ambient. En quant a tot el que has citat estic d´acord... i sobre lo del 1/7 què fem? què vols que te diga? saps perfectament que com a especie humana, ningú compartix més de la mitat de lo que té...així que si hem de pedre 6/7 parts del que tenim, crec que acabarem abans amb els modos de producció que permitixen tenir tal nivell de vida. És una mogua, però molta gent pa tant poc planeta.

Ignasi ha dit...

Dking, no sé si prendre'm això de massa crític com un cumplit o no, jajaja
Tens tota la raó en què a les facultats d'economia solament s'ensenya la vessant que descrius. No es té en compte cap consideració social, ecològica, cultural, etc.
Totalment d'acord en allò que dius que ningú comparteix, i més si es tracta de 6/7 parts (tot i que segons les classes socials varia).
Dit això, fins on jo arribe i sent com tu dius un més del poble este, m'atrevix a dir que (de fet ja està passant) la dimensió ecològica entrarà i ja està formant part de les grans contradiccions del sistema. Millor dit, està aflorant ara.